En aquests temps de canvis vertiginosos, en els que no tenim temps de pensar que farem, que ja no hi som a temps de fer-les. Val la pena parar-se un moment i deixar-se endur per la suau brisa que belluga les fulles, dels arbres. Tancar els ulls, omplir els nostres pulmons i cridar ben fort,per poder alliberar del nostre interior tot el que no ens és grat.

En realitat volia parlar de la crisi que patim,però ja ho fa massa gent, per tant gaudim de la vista i deixem-nos endur per l'optimisme i a gaudir que són quatre dies.

VACANCES, PER FÌ.....

Després d'un any sense elles, ja tornen a ser aquí, les molt desitjades vacances.
Un bon matí agafem els trastos i el cotxe i cap a la platja, que hi falta gent.
A la platja agafem aquella dinàmica tan bona, menjar i jeure, que tan bé va per el cos i la ment, molt millor que aquella màxima que diu:-ment sana in corpore sanum.

una mica d'optimisme

L'estiu ja quasi bé ha arribat, però pel que sembla el clima, no sembla saber-ho.
Aquest any l'aigua brolla per tot arreu a les nostres contrades, les fonts ragen com fa temps ho havien fet; tot son flors i violes.o no?.
Amb l'abundància d'aigua com arrossegada per un corren salvatge, ens arriba la desacceleració del totxo, que resulta que fins fa poc, ell, sense rodes, anava molt ràpid, i no oblidem el barril de petroli que nomes fa que pujar com l'escuma, podrien deixar de sacsejar-lo.
De totes maneres no tot és negre, sempre podem gaudir de la meravella dels colors tot badant al cotat d'un camp verd amb els seus punts vermells.

Tic, tac.

Tic, tac, tic, tac...
-Uf!! ja són les dotze i jo aquí sense dormir.
- No ho sé, no ho sé. Potser que torni a contar ovelles. Una, dues, tres....
-No pot ser! m'he tornat a despistar, passava per la tres mil o per la tres mil trenta- tres, no ho sé!
però ara no tornaré a començar...
Tic, tac, tic, tac...
-Oh no! ja és la una, no pot ser! ara ja no puc tornar a ajuntar el ramat, la Coloma ja no hi és! descansa en pau.
- Ostres no! ara una mosca, uf! se m'ha posat damunt la cara, fora fora!.
-Com s'ho fan per volar a les fosques sense fotres contra la paret i fer-te la guitza sense que les puguis atrapar, ni esclafar amb les mans?.PAF!. Quasi l'enxampo.
-Au!! no era una mosca, era un maleït mosquit. Ui! perdó una maleïda mosquita ...morta!!!
Tic, tac, tic, tac.
-Dimoni !! ja són les dues. Ara passa el camió de la brossa, si que passa tard, potser el conductor s'ha adormit, quina enveja!!. Ja se'n va, apa a acabar la ronda.
-M'hi torno a tombar, a veure si aquesta és l'última volta.
Tic, tac, tic, tac.
_Leees quatre! què sento? Ah! l'Enric torna a tenir gana, ell pla que ho té bé amb tres setmanes, quan té gana només ha de plorar una estona i la Remei es desperta, remugant, el treu del llit, l'agafa entre els seus braços, l'hi enxufa la teta i au el "ranxo" és apunt. Xuma, xuma, atipa't força, a veure si pots dormir fins a les nou. Bon profit!
Tic, tac, tic, tac.
-Les sis? Quin horror! Provarem l'últim recurs, got de llet amb colacao, sempre funciona. Glup, glup, glup. Apa me'n torno al llit. No sé si dormiré, però ha valgut la pena l'excursió cap a la nevera....
Ring, ring, ring.......
-Són les vuit, corre aixeca't que faràs tard. Ràpid.
-Oh no!!! si tot just m'acabo d'adormir.Va deixa'm cinc minuts més.
-No! corre vesteix-te, mentre jo et preparo la llet.
-Mare, però si avui és festa!!! No hi ha dret!!!

Temps era temps

No té tants anys com la primera foto de la serie, però en té quasi tants com jo.
Si os fixeu bé en aquesta foto, trobareu que i han coses que el temps no han canviat( la creu,i no sé si encara i ha el retol de la piscina). Llevat d'això la resta és tota diferent, excepte les muntanyes.

Temps era temps

Sota aquest títol i a mida que pugui, aniré posant fotos, que evidentment jo no he fet, més que res perquè no hi era.
Aquesta és una foto de "la plaza nueva". Com podreu observar trobem algunes diferències amb la plaça major.

csi piteus

Després de la Setmana Santa, tot passejant pels boscos de la nostra vall, hom pot trobar coses ben singulars com aquesta de la foto.
-Ep!! no és aquell xicot que uns anys endarrere, va venir a fer la caminada popular i mai no va passar per l'últim control? Tots pensarem que havia plegat després d'esmorzar, cansat i tip,sense avisar l'organització.
-I aquell que fa dos anys va anar un dia, ell tot saberut, a prendre el sol radiant tot dient: vaig a prendre el sol una estona, que diuen que a la muntanya el bronzejat aguanta més temps.
Ergo qui pot ser? aviseu en Grisom.

Un lloc per fugir del món

Després dels dies de fervor democràtic, res millor que un lloc relaxant com aquest a l'esguard de la muntanya a mig camí del prat de Besies.
Aquí hom pot estirar-se damunt de l'herba, mirar el cel i deixar-se emportar per la imaginació, o bé pot restar quiet sense pensar en res i escoltar el soroll de la pau.

Escultura natural

La muntanya ens mostra com els fenòmens meteorològics,no només esculpeixen el seu relleu,sinó que també ho fan modelant formes capritxoses,amb la força de les tempestes,en els arbres dels seus boscos.

Matinada

Com la sortida del sol a la vall,intentant trencar la barrera de la boira,torno a posar fotos i algun que altre comentari,per beure si m'animo i tiro endavant aquest blog.