Tic, tac, tic, tac...
-Uf!! ja són les dotze i jo aquí sense dormir.
- No ho sé, no ho sé. Potser que torni a contar ovelles. Una, dues, tres....
-No pot ser! m'he tornat a despistar, passava per la tres mil o per la tres mil trenta- tres, no ho sé!
però ara no tornaré a començar...
Tic, tac, tic, tac...
-Oh no! ja és la una, no pot ser! ara ja no puc tornar a ajuntar el ramat, la Coloma ja no hi és! descansa en pau.
- Ostres no! ara una mosca, uf! se m'ha posat damunt la cara, fora fora!.
-Com s'ho fan per volar a les fosques sense fotres contra la paret i fer-te la guitza sense que les puguis atrapar, ni esclafar amb les mans?.PAF!. Quasi l'enxampo.
-Au!! no era una mosca, era un maleït mosquit. Ui! perdó una maleïda mosquita ...morta!!!
Tic, tac, tic, tac.
-Dimoni !! ja són les dues. Ara passa el camió de la brossa, si que passa tard, potser el conductor s'ha adormit, quina enveja!!. Ja se'n va, apa a acabar la ronda.
-M'hi torno a tombar, a veure si aquesta és l'última volta.
Tic, tac, tic, tac.
_Leees quatre! què sento? Ah! l'Enric torna a tenir gana, ell pla que ho té bé amb tres setmanes, quan té gana només ha de plorar una estona i la Remei es desperta, remugant, el treu del llit, l'agafa entre els seus braços, l'hi enxufa la teta i au el "ranxo" és apunt. Xuma, xuma, atipa't força, a veure si pots dormir fins a les nou. Bon profit!
Tic, tac, tic, tac.
-Les sis? Quin horror! Provarem l'últim recurs, got de llet amb colacao, sempre funciona. Glup, glup, glup. Apa me'n torno al llit. No sé si dormiré, però ha valgut la pena l'excursió cap a la nevera....
Ring, ring, ring.......
-Són les vuit, corre aixeca't que faràs tard. Ràpid.
-Oh no!!! si tot just m'acabo d'adormir.Va deixa'm cinc minuts més.
-No! corre vesteix-te, mentre jo et preparo la llet.
-Mare, però si avui és festa!!! No hi ha dret!!!
