En aquests temps de canvis vertiginosos, en els que no tenim temps de pensar que farem, que ja no hi som a temps de fer-les. Val la pena parar-se un moment i deixar-se endur per la suau brisa que belluga les fulles, dels arbres. Tancar els ulls, omplir els nostres pulmons i cridar ben fort,per poder alliberar del nostre interior tot el que no ens és grat.

En realitat volia parlar de la crisi que patim,però ja ho fa massa gent, per tant gaudim de la vista i deixem-nos endur per l'optimisme i a gaudir que són quatre dies.